https://exerciciscatala.cat/#
lunes, 30 de marzo de 2020
Exercicis interactius
1. Feis els exercicis interactius que trobareu en aquest link i. Em feis una foto de la feina que anau fent i la penjau al vostre blog.
https://exerciciscatala.cat/#
https://exerciciscatala.cat/#
Ortografía lengua castellana
Completa los huecos:
a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente.
Sa_ía _ien que me _ol_ería a escri_ir.
Esta_a prohi_ido su_irse a los ár_oles.
Suscri_irse a algunas re_istas interesantes es _uena idea.
Descri_ía mara_illosamente las _ellezas de la naturaleza.
El _andido distri_uía entre los po_res lo que ro_a_a a los ricos.
El ser preca_ido le sir_ió mucho en la _ida.
Algunas hier_as her_idas sir_en como medicina.
Esta_a prohi_ido su_irse a los ár_oles.
Suscri_irse a algunas re_istas interesantes es _uena idea.
Descri_ía mara_illosamente las _ellezas de la naturaleza.
El _andido distri_uía entre los po_res lo que ro_a_a a los ricos.
El ser preca_ido le sir_ió mucho en la _ida.
Algunas hier_as her_idas sir_en como medicina.
b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente.
Por lo _eneral, siempre hay mucha _ente a esas horas.
La célebre y le_endaria actriz era muy foto_énica.
La a_encia de via_es nos exi_ió la documentación oportuna.
Era ur_ente la intervención de los a_entes de la autoridad.
_enaro era un _enio de ideas _eniales.
Fue _eneroso al ofrecer beren_enas a todos los presentes.
El _énero de al_unos nombres ori_ina, a veces, dudas.
La célebre y le_endaria actriz era muy foto_énica.
La a_encia de via_es nos exi_ió la documentación oportuna.
Era ur_ente la intervención de los a_entes de la autoridad.
_enaro era un _enio de ideas _eniales.
Fue _eneroso al ofrecer beren_enas a todos los presentes.
El _énero de al_unos nombres ori_ina, a veces, dudas.
c) Escribe las oraciones colocando “x” o “s” en su lugar correspondiente.
La e_trategia indicada hizo e_tragos en el enemigo.
El primero que subió al e_trado era un hombre e_trafalario.
El e_ótico animal quedó e_trangulado con la cuerda.
No salió bien la e_tratagema y se e_traviaron.
El e_pectáculo fue e_celente y e_tuvo bien e_tructurado.
La noticia es e_pléndida, pero e_tremadamente preocupante.
La plaza se e_tremeció cuando salto el e_pontáneo.
El primero que subió al e_trado era un hombre e_trafalario.
El e_ótico animal quedó e_trangulado con la cuerda.
No salió bien la e_tratagema y se e_traviaron.
El e_pectáculo fue e_celente y e_tuvo bien e_tructurado.
La noticia es e_pléndida, pero e_tremadamente preocupante.
La plaza se e_tremeció cuando salto el e_pontáneo.
d) Escribe las oraciones colocando “ll” o “y” en su lugar correspondiente.
Hubo que pasar el rodi_o al bordi_o de la carretera.
Tuvo que permanecer ca_ado al ser amenazado con un ca_ado.
La miri_a de la puerta tenía una reji_a pequeñita.
En el casti_o, las si_as eran todas de estilo caste_ano.
Cuando se ca_ó se hizo daño en el ca_o del pie derecho.
Atorni_a bien esos torni_os para que no fa_en.
Cerca de la ori_a encendimos una hoguera con ceri_as.
Tuvo que permanecer ca_ado al ser amenazado con un ca_ado.
La miri_a de la puerta tenía una reji_a pequeñita.
En el casti_o, las si_as eran todas de estilo caste_ano.
Cuando se ca_ó se hizo daño en el ca_o del pie derecho.
Atorni_a bien esos torni_os para que no fa_en.
Cerca de la ori_a encendimos una hoguera con ceri_as.
e) Escribe las oraciones colocando “c”, “z” o “s” en su lugar correspondiente.
_iempre de_ide_ lo que ha_e el capata_.
Vo_otro_ cono_éis las con_ecuen_ias de ca_ar bi_onte_.
El portavo_ de los trabajadore_ anun_ió la jornada de paro.
He cogido un ra_imo de uva_.
Con e_e antifa_ no me recono_co ni yo.
Yo te cono_co de_de el año en que fuimo_ al pala_io.
Vo_otro_ cono_éis las con_ecuen_ias de ca_ar bi_onte_.
El portavo_ de los trabajadore_ anun_ió la jornada de paro.
He cogido un ra_imo de uva_.
Con e_e antifa_ no me recono_co ni yo.
Yo te cono_co de_de el año en que fuimo_ al pala_io.
2. Reescribe el texto correctamente:
queridísimo fernando: sé que has obtenido un éxito muy valioso. ¡enhorabuena! me alegro sinceramente. es un orgullo sentirse amigo de gente como tú. ¡eres un “tío” estupendo!
saludos cariñosos a tu familia.
te abraza fuertemente
manolo.
saludos cariñosos a tu familia.
te abraza fuertemente
manolo.
3. Escribe las comas donde sean necesarias:
Tienes que estudiar mucho hijo mío para llevar buenas notas.
Presiento mi querido amigo que vas a llevarte un desengaño.
Sálvanos socorrista que nos ha dado un calambre.
Las señoras lloran las niñas cantan los hombres se van el verdadero calor viene porque es necesario que llegue el buen tiempo para que crezca el amor.
Presiento mi querido amigo que vas a llevarte un desengaño.
Sálvanos socorrista que nos ha dado un calambre.
Las señoras lloran las niñas cantan los hombres se van el verdadero calor viene porque es necesario que llegue el buen tiempo para que crezca el amor.
Ejercicio 1: Escribe punto donde sea necesario. No olvides colocar mayúscula después del punto.
Me dirijo a Ud, Sr Presidente, para aclararle que nunca quise ofender a nadie creo que se han malinterpretado mis palabras si es que yo me expliqué mal, ruego me perdonen
A la salida del colegio, dimos un paseo por los jardines de El Retiro era una gozada ver La Rosaleda en plena primavera jamás había contemplado tantas rosas tan bonitas montamos un ratito en barca eso nos encantaba a todos
A la salida del colegio, dimos un paseo por los jardines de El Retiro era una gozada ver La Rosaleda en plena primavera jamás había contemplado tantas rosas tan bonitas montamos un ratito en barca eso nos encantaba a todos
viernes, 13 de marzo de 2020
Comprensió lectora 6
El cometa Halley
Per a la majoria de nosaltres un cometa és com una taqueta boirosa a dalt del cel. Primer
sembla com una boirina lluminosa, després, a mesura que va desplaçant-se entre les estrelles
durant la nit, esdevé un cos molt més brillant que de mica en mica va perdent la brillantor i,
finalment, desapareix.
Però no tothom que veu la cua d’un cometa hi veu el mateix. Abans, algunes persones
imaginaven que el cometa era com el cap d’una dona que arrossegava una llarga cabellera. De
fet, la paraula cometa ve d’una paraula grega que vol dir ‘cabell’.
Alguns dels cometes tenen un centre rocós. Pot donar-se el cas que xoquin entre ells. També
pot passar que un cometa sigui atret per una estrella llunyana; aleshores el moviment del
cometa en qüestió pot fer-se més lent, fet que pot provocar la seva «caiguda» en direcció al Sol.
A mesura que s’hi acosta el gel s’escalfa i forma un vapor de pols que és el que nosaltres veiem
des de la Terra. Com que els cometes estan fets de gel i de pols rocosa sovint reben el nom de
«boles brutes de neu».
Després que Isaac Newton va donar a conèixer la llei de la gravetat l’any 1687, el seu amic
Edmond Halley es va afeccionar a l’estudi dels cometes. L’any 1682 es va veure un cometa
que seguia el mateix recorregut que els cometes vistos els anys 1531 i 1607. Amb la llei de la
gravetat, va demostrar que allò que semblaven tres cometes, en realitat n’era només un, que
viatjava al voltant del Sol seguint una òrbita força gran que durava uns 76 anys. Va preveure
que el cometa retornaria l’any 1758 seguint la mateixa trajectòria d’altres vegades. La seva
previsió va ser gairebé correcta. El cometa va tornar a passar l’any 1759. Va ser llavors que se’l
va batejar amb el nom de cometa Halley. Des d’aleshores, el Halley s’ha tornat a veure els anys
1835, 1910 i 1986.
Abans que Halley descobrís l’òrbita dels cometes, la gent creia que els cometes eren un senyal
enviat pels déus avisant d’algun fet futur. Com que la cua s’assemblava a la cabellera d’una
dona, o a una espasa, creien que el senyal significava la vinguda d’una guerra o un desastre.
Quan apareixia un cometa gran, les esglésies s’omplien de gom a gom i les campanes repicaven.
Fins fa ben poc la gent encara s’espantava; l’any 1910 semblava que la terra passaria a través
de la cua del cometa Halley. Molta gent es pensava que allò fóra la fi del món. Però la cua de
Halley, com la de tots els cometes, és només pols. A la Terra, no li va passar res.
Cada vegada que un cometa es mou a prop del Sol, una part de la seva composició gelada
s’evapora i forma el cúmul de pols de la cua. Aquest material no torna mai al cometa. Amb el
pas dels anys, el cometa s’encongeix, i després de passar-hi una o moltes vegades s’exhaureix
tota la seva composició gelada. Si el cometa té un centre rocós, sembla un meteorit més volant
per l’espai. Si no té centre rocós, senzillament desapareix i deixa només un núvol de pols.
De fet, els astrònoms han seguit la desaparició d’algun cometa. Quan desapareix ja no passa
regularment a la vora de la Terra. El cometa ha mort.
Isaac Asimov, El Halley i altres cometes, Editorial Cruïlla
Nom Data
171326 _ 0001-0168.indd 32 71326 _ 0001-0168.indd 32 31/7/09 15:00:54 1/7/09 15:00:54
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 33
Comprensió lectora
1. Busca al diccionari la paraula superstició i escriu-ne el significat.
• Quina superstició se’ns explica a la lectura?
2. Quan creus que tornarà a ser visible el cometa Halley des de la Terra?
3. Per què els cometes reben el nom de «boles brutes de neu»?
4. Explica com es produeix la mort d’un cometa.
Per a la majoria de nosaltres un cometa és com una taqueta boirosa a dalt del cel. Primer
sembla com una boirina lluminosa, després, a mesura que va desplaçant-se entre les estrelles
durant la nit, esdevé un cos molt més brillant que de mica en mica va perdent la brillantor i,
finalment, desapareix.
Però no tothom que veu la cua d’un cometa hi veu el mateix. Abans, algunes persones
imaginaven que el cometa era com el cap d’una dona que arrossegava una llarga cabellera. De
fet, la paraula cometa ve d’una paraula grega que vol dir ‘cabell’.
Alguns dels cometes tenen un centre rocós. Pot donar-se el cas que xoquin entre ells. També
pot passar que un cometa sigui atret per una estrella llunyana; aleshores el moviment del
cometa en qüestió pot fer-se més lent, fet que pot provocar la seva «caiguda» en direcció al Sol.
A mesura que s’hi acosta el gel s’escalfa i forma un vapor de pols que és el que nosaltres veiem
des de la Terra. Com que els cometes estan fets de gel i de pols rocosa sovint reben el nom de
«boles brutes de neu».
Després que Isaac Newton va donar a conèixer la llei de la gravetat l’any 1687, el seu amic
Edmond Halley es va afeccionar a l’estudi dels cometes. L’any 1682 es va veure un cometa
que seguia el mateix recorregut que els cometes vistos els anys 1531 i 1607. Amb la llei de la
gravetat, va demostrar que allò que semblaven tres cometes, en realitat n’era només un, que
viatjava al voltant del Sol seguint una òrbita força gran que durava uns 76 anys. Va preveure
que el cometa retornaria l’any 1758 seguint la mateixa trajectòria d’altres vegades. La seva
previsió va ser gairebé correcta. El cometa va tornar a passar l’any 1759. Va ser llavors que se’l
va batejar amb el nom de cometa Halley. Des d’aleshores, el Halley s’ha tornat a veure els anys
1835, 1910 i 1986.
Abans que Halley descobrís l’òrbita dels cometes, la gent creia que els cometes eren un senyal
enviat pels déus avisant d’algun fet futur. Com que la cua s’assemblava a la cabellera d’una
dona, o a una espasa, creien que el senyal significava la vinguda d’una guerra o un desastre.
Quan apareixia un cometa gran, les esglésies s’omplien de gom a gom i les campanes repicaven.
Fins fa ben poc la gent encara s’espantava; l’any 1910 semblava que la terra passaria a través
de la cua del cometa Halley. Molta gent es pensava que allò fóra la fi del món. Però la cua de
Halley, com la de tots els cometes, és només pols. A la Terra, no li va passar res.
Cada vegada que un cometa es mou a prop del Sol, una part de la seva composició gelada
s’evapora i forma el cúmul de pols de la cua. Aquest material no torna mai al cometa. Amb el
pas dels anys, el cometa s’encongeix, i després de passar-hi una o moltes vegades s’exhaureix
tota la seva composició gelada. Si el cometa té un centre rocós, sembla un meteorit més volant
per l’espai. Si no té centre rocós, senzillament desapareix i deixa només un núvol de pols.
De fet, els astrònoms han seguit la desaparició d’algun cometa. Quan desapareix ja no passa
regularment a la vora de la Terra. El cometa ha mort.
Isaac Asimov, El Halley i altres cometes, Editorial Cruïlla
Nom Data
171326 _ 0001-0168.indd 32 71326 _ 0001-0168.indd 32 31/7/09 15:00:54 1/7/09 15:00:54
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 33
Comprensió lectora
1. Busca al diccionari la paraula superstició i escriu-ne el significat.
• Quina superstició se’ns explica a la lectura?
2. Quan creus que tornarà a ser visible el cometa Halley des de la Terra?
3. Per què els cometes reben el nom de «boles brutes de neu»?
4. Explica com es produeix la mort d’un cometa.
Comprensió lectora 5
Sant Jordi: història i tradició
Segons la tradició cristiana, sant Jordi va néixer a la Capadòcia, regió d’Àsia Menor (avui
Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 d’abril de 303. Se’l considera un màrtir
perquè la seva mort va ser conseqüència d’haver defensat les seves creences. Jordi de Capadòcia
havia arribat a Palestina dels braços de la seva mare, després que el seu pare hagués mort. Va
decidir entrar a la milícia romana seguint els passos del seu difunt pare, que també havia format
part de l’exèrcit. Era un bon soldat i venia d’una família adinerada. Semblava que tenia la
vida solucionada fins que l’emperador romà Dioclecià va proclamar un edicte que obligava a
retre culte a Apol·lo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristià. Es va rebel·lar, van torturar-lo i
finalment el van decapitar. Així es convertia en màrtir i, més tard, entraria a la categoria de sant.
A Catalunya, les primeres mostres de veneració i tradició cap a la figura de sant Jordi les
trobem el 1032, quan l’abat Oliva va aixecar un altar en nom del màrtir al monestir de Santa
Maria de Ripoll. Després, més que l’Església van ser els monarques els encarregats de mantenir
i augmentar la seva popularitat tot reforçant-ne l’esperit patriòtic. Entre aquests trobem Pere I
el Catòlic, Jaume I o Pere III. Va ser en l’àmbit militar on la figura del guerrer va prendre més
força: sant Jordi es va convertir en el model del bon cavaller. Primer de la mà de Pere I el
Catòlic i després del seu fill Jaume I, van anar apareixent ordes de sant Jordi que promovien i
valoraven la figura de l’heroi en l’ambient cavalleresc que els ajudava a conservar l’esperit de
la «bona lluita». Els almogàvers, guerrers d’ofici al servei dels regnes cristians de la península,
també van prendre sant Jordi com a bandera i el van convertir en un símbol de lluita.
Amb la constitució el 1289 de la Diputació del General, més tard Generalitat, arribaria la
declaració de sant Jordi com a patró. Va ser cap al 1300 i era la primera vegada que es
feia un reconeixement oficial cap al màrtir que no venia de cap estament militar ni religiós.
A partir d’aquí la bandera de Sant Jordi (una creu vermella) es convertiria en la primera
senyera documentada de Catalunya; actualment la bandera de la ciutat de Barcelona llueix la
combinació de la creu i les quatre barres.
En aquesta època de torneigs i justes, els confrares de Sant Jordi acostumaven a obsequiar les
dames amb roses i altres flors després de la seva actuació, un costum molt cavalleresc. Aquest
podria ser l’origen de la tradició d’oferir una rosa a les dones en el dia de Sant Jordi, però també
s’apunta que podria venir de la Fira dels Enamorats –o de les Roses– que se celebrava cap al
segle xv a Barcelona de forma secular i totalment popular. El que es pot afirmar sense gaires
dubtes és que, també al segle xv, ja es repartien roses entre les dones que la diada anaven a la
missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Amb aquests referents, no
és gens estrany que les llegendes més modernes de finals del segle xix incorporessin la flor al seu
relat, dient que el drac mort es fonia a terra mentre al mateix indret hi floria un roser.
La incorporació del llibre és molt més recent que la resta de tradicions. La primera vegada que
es va celebrar el dia del llibre va ser el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de
Miguel de Cervantes. L’escriptor valencià Vicent Clavel Andrés ho va proposar a la Cambra
Oficial del Llibre de Barcelona i així es va portar a terme. Quatre anys després va aprofitar-se
l’avinentesa: Cervantes havia mort el 23 d’abril, igual que William Shakespeare, Garcilaso
de la Vega o Josep Pla; la coincidència no es podia ignorar i la festa del llibre va passar a la
primavera al costat de la del cavaller, el drac i la rosa. El 1995, la UNESCO va declarar el
23 d’abril Dia Mundial del Llibre i els Drets d’Autor, donant a la data un ressò internacional.
Eureka, abril del 2008 (adaptació)
Nom Data
171326 _ 0001-0168.indd 30 71326 _ 0001-0168.indd 30 31/7/09 15:00:54 1/7/09 15:00:54
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 31
Comprensió lectora
1. Contesta amb una sola paraula:
• Com s’anomena la persona que mor per defensar les seves idees religioses?
• Com es deia l’emperador romà que va fer matar sant Jordi?
• Com es diu la regió on va néixer sant Jordi?
• Com va passar a dir-se la institució anomenada Diputació del General?
• Quin organisme internacional va proclamar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre?
2. Torna a escriure aquests fets en l’ordre en què van succeir.
• Sant Jordi es converteix en model del bon cavaller.
• S’instaura la tradició de regalar una rosa el dia de Sant Jordi.
• El 23 d’abril se celebra el dia del llibre.
• Sant Jordi va morir màrtir.
• Sant Jordi és proclamat patró de Catalunya.
• L’Abat Oliva aixeca un altar en nom del sant.
3. Quin origen té la tradició de regalar roses per Sant Jordi?
4. Per quin motiu es va triar el 23 d’abril per celebrar Sant Jordi?
• I per celebrar el dia del llibre?
Segons la tradició cristiana, sant Jordi va néixer a la Capadòcia, regió d’Àsia Menor (avui
Turquia), entre els anys 275 i 280, i va morir el 23 d’abril de 303. Se’l considera un màrtir
perquè la seva mort va ser conseqüència d’haver defensat les seves creences. Jordi de Capadòcia
havia arribat a Palestina dels braços de la seva mare, després que el seu pare hagués mort. Va
decidir entrar a la milícia romana seguint els passos del seu difunt pare, que també havia format
part de l’exèrcit. Era un bon soldat i venia d’una família adinerada. Semblava que tenia la
vida solucionada fins que l’emperador romà Dioclecià va proclamar un edicte que obligava a
retre culte a Apol·lo. Jordi no va poder acceptar, ell era cristià. Es va rebel·lar, van torturar-lo i
finalment el van decapitar. Així es convertia en màrtir i, més tard, entraria a la categoria de sant.
A Catalunya, les primeres mostres de veneració i tradició cap a la figura de sant Jordi les
trobem el 1032, quan l’abat Oliva va aixecar un altar en nom del màrtir al monestir de Santa
Maria de Ripoll. Després, més que l’Església van ser els monarques els encarregats de mantenir
i augmentar la seva popularitat tot reforçant-ne l’esperit patriòtic. Entre aquests trobem Pere I
el Catòlic, Jaume I o Pere III. Va ser en l’àmbit militar on la figura del guerrer va prendre més
força: sant Jordi es va convertir en el model del bon cavaller. Primer de la mà de Pere I el
Catòlic i després del seu fill Jaume I, van anar apareixent ordes de sant Jordi que promovien i
valoraven la figura de l’heroi en l’ambient cavalleresc que els ajudava a conservar l’esperit de
la «bona lluita». Els almogàvers, guerrers d’ofici al servei dels regnes cristians de la península,
també van prendre sant Jordi com a bandera i el van convertir en un símbol de lluita.
Amb la constitució el 1289 de la Diputació del General, més tard Generalitat, arribaria la
declaració de sant Jordi com a patró. Va ser cap al 1300 i era la primera vegada que es
feia un reconeixement oficial cap al màrtir que no venia de cap estament militar ni religiós.
A partir d’aquí la bandera de Sant Jordi (una creu vermella) es convertiria en la primera
senyera documentada de Catalunya; actualment la bandera de la ciutat de Barcelona llueix la
combinació de la creu i les quatre barres.
En aquesta època de torneigs i justes, els confrares de Sant Jordi acostumaven a obsequiar les
dames amb roses i altres flors després de la seva actuació, un costum molt cavalleresc. Aquest
podria ser l’origen de la tradició d’oferir una rosa a les dones en el dia de Sant Jordi, però també
s’apunta que podria venir de la Fira dels Enamorats –o de les Roses– que se celebrava cap al
segle xv a Barcelona de forma secular i totalment popular. El que es pot afirmar sense gaires
dubtes és que, també al segle xv, ja es repartien roses entre les dones que la diada anaven a la
missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Amb aquests referents, no
és gens estrany que les llegendes més modernes de finals del segle xix incorporessin la flor al seu
relat, dient que el drac mort es fonia a terra mentre al mateix indret hi floria un roser.
La incorporació del llibre és molt més recent que la resta de tradicions. La primera vegada que
es va celebrar el dia del llibre va ser el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de
Miguel de Cervantes. L’escriptor valencià Vicent Clavel Andrés ho va proposar a la Cambra
Oficial del Llibre de Barcelona i així es va portar a terme. Quatre anys després va aprofitar-se
l’avinentesa: Cervantes havia mort el 23 d’abril, igual que William Shakespeare, Garcilaso
de la Vega o Josep Pla; la coincidència no es podia ignorar i la festa del llibre va passar a la
primavera al costat de la del cavaller, el drac i la rosa. El 1995, la UNESCO va declarar el
23 d’abril Dia Mundial del Llibre i els Drets d’Autor, donant a la data un ressò internacional.
Eureka, abril del 2008 (adaptació)
Nom Data
171326 _ 0001-0168.indd 30 71326 _ 0001-0168.indd 30 31/7/09 15:00:54 1/7/09 15:00:54
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 31
Comprensió lectora
1. Contesta amb una sola paraula:
• Com s’anomena la persona que mor per defensar les seves idees religioses?
• Com es deia l’emperador romà que va fer matar sant Jordi?
• Com es diu la regió on va néixer sant Jordi?
• Com va passar a dir-se la institució anomenada Diputació del General?
• Quin organisme internacional va proclamar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre?
2. Torna a escriure aquests fets en l’ordre en què van succeir.
• Sant Jordi es converteix en model del bon cavaller.
• S’instaura la tradició de regalar una rosa el dia de Sant Jordi.
• El 23 d’abril se celebra el dia del llibre.
• Sant Jordi va morir màrtir.
• Sant Jordi és proclamat patró de Catalunya.
• L’Abat Oliva aixeca un altar en nom del sant.
3. Quin origen té la tradició de regalar roses per Sant Jordi?
4. Per quin motiu es va triar el 23 d’abril per celebrar Sant Jordi?
• I per celebrar el dia del llibre?
Comprensió lectora 4
L’evolució 
Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats
tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot
el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els
ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres
es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes
representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les
persones actuals, i això no és cap casualitat.
Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els
ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb
molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant
exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la
família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat,
també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar,
s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i
això, gairebé no trobem cap altre científic que hagi influït tant en la nostra manera d’entendre
el món com ell.
No és que Darwin inventés o descobrís res d’extraordinari. Simplement va saber observar
atentament la naturalesa i en va saber treure les conclusions correctes. Les observacions més
interessants de totes les va fer durant un viatge d’investigació a les illes Galápagos, a l’oceà
Pacífic, que va durar cinc anys. Hi va descobrir que a cada illa els pinsans tenien el bec
diferent: punxegut, recte, corbat o torçat com el dels lloros. Segons les conclusions a què va
arribar Darwin, això era així perquè amb el transcurs de generacions els ocells havien anat
adaptant els becs als aliments concrets que trobaven a cada indret.
El que Darwin va constatar és que tant les persones com els animals cal que s’adaptin a
les condicions del medi en què viuen. Cal que s’esforcin i, encara més, que lluitin per la
supervivència. L’esforç comença al si de la família mateixa. La majoria dels éssers vius tenen
més descendència que la necessària per a la supervivència de l’espècie: al ratolí de camp li
neixen a l’estiu tretze petitons cada tres setmanes. Si tots ells sobrevisquessin i cadascun tornés
a produir-ne tretze, n’hi hauria tantíssims pels carrers, que s’hi hauria de passar una màquina
d’escombrar cada hora.
Sort en tenim dels gats i els aguilots que s’encarreguen que no totes les cries sobrevisquin. A
més a més, no tots els ratolinets troben prou menjar, i sempre n’hi ha alguns que moren de
fam. Com més ratolins hi ha, menys menjar queda i més es multipliquen els gats. Per això el
nombre de ratolins es manté més o menys estable. Els ratolins més murris i més ràpids tenen
més oportunitats d’escapar-se dels gats o d’aconseguir un bocí de formatge. Són aquests ratolins
els que sobreviuen i els que transmeten les habilitats que han après als seus descendents.
Amb el pas de les generacions els ratolins es fan cada vegada més murris. És el que Darwin va
anomenar «selecció natural» i és el principi en què es basa la teoria de l’evolució darwiniana.
Ulrich Janssen / Ulla Steuernagel, Una universitat per als nens
171326 _ 0001-0165.indd 26 71326 _ 0001-0165.indd 26 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 27
Comprensió lectora
1. Com eren físicament els nostres avantpassats?
2. Digues si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F).
Darwin era un bon estudiant.
Darwin va descobrir els ossos d’un avantpassat dels humans.
Darwin es va estar cinc anys a les illes Galápagos.
Un ratolí de camp té tretze cries cada estiu.
Darwin va ser un gran científic.
3. Quin fet va observar Darwin que li va fer veure que els éssers vius s’adapten al medi
on viuen?
4. Explica què vol dir que els animals i les persones han de lluitar per la supervivència.
5. Assenyala quina opció explica millor el que és la «selecció natural».
a) L’home tria de la natura allò que li és més profitós.
b) Els individus que saben adaptar-se al medi sobreviuen.
c) Els individus que no s’alimenten de productes naturals no sobreviuen.
d) Els individus adults seleccionen quines cries han de sobreviure.
6. Segons Darwin, com s’explica que ens assemblem tan poc als nostres avantpassats?
Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats
tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot
el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els
ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres
es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes
representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les
persones actuals, i això no és cap casualitat.
Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els
ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb
molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant
exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la
família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat,
també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar,
s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i
això, gairebé no trobem cap altre científic que hagi influït tant en la nostra manera d’entendre
el món com ell.
No és que Darwin inventés o descobrís res d’extraordinari. Simplement va saber observar
atentament la naturalesa i en va saber treure les conclusions correctes. Les observacions més
interessants de totes les va fer durant un viatge d’investigació a les illes Galápagos, a l’oceà
Pacífic, que va durar cinc anys. Hi va descobrir que a cada illa els pinsans tenien el bec
diferent: punxegut, recte, corbat o torçat com el dels lloros. Segons les conclusions a què va
arribar Darwin, això era així perquè amb el transcurs de generacions els ocells havien anat
adaptant els becs als aliments concrets que trobaven a cada indret.
El que Darwin va constatar és que tant les persones com els animals cal que s’adaptin a
les condicions del medi en què viuen. Cal que s’esforcin i, encara més, que lluitin per la
supervivència. L’esforç comença al si de la família mateixa. La majoria dels éssers vius tenen
més descendència que la necessària per a la supervivència de l’espècie: al ratolí de camp li
neixen a l’estiu tretze petitons cada tres setmanes. Si tots ells sobrevisquessin i cadascun tornés
a produir-ne tretze, n’hi hauria tantíssims pels carrers, que s’hi hauria de passar una màquina
d’escombrar cada hora.
Sort en tenim dels gats i els aguilots que s’encarreguen que no totes les cries sobrevisquin. A
més a més, no tots els ratolinets troben prou menjar, i sempre n’hi ha alguns que moren de
fam. Com més ratolins hi ha, menys menjar queda i més es multipliquen els gats. Per això el
nombre de ratolins es manté més o menys estable. Els ratolins més murris i més ràpids tenen
més oportunitats d’escapar-se dels gats o d’aconseguir un bocí de formatge. Són aquests ratolins
els que sobreviuen i els que transmeten les habilitats que han après als seus descendents.
Amb el pas de les generacions els ratolins es fan cada vegada més murris. És el que Darwin va
anomenar «selecció natural» i és el principi en què es basa la teoria de l’evolució darwiniana.
Ulrich Janssen / Ulla Steuernagel, Una universitat per als nens
171326 _ 0001-0165.indd 26 71326 _ 0001-0165.indd 26 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 27
Comprensió lectora
1. Com eren físicament els nostres avantpassats?
2. Digues si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F).
Darwin era un bon estudiant.
Darwin va descobrir els ossos d’un avantpassat dels humans.
Darwin es va estar cinc anys a les illes Galápagos.
Un ratolí de camp té tretze cries cada estiu.
Darwin va ser un gran científic.
3. Quin fet va observar Darwin que li va fer veure que els éssers vius s’adapten al medi
on viuen?
4. Explica què vol dir que els animals i les persones han de lluitar per la supervivència.
5. Assenyala quina opció explica millor el que és la «selecció natural».
a) L’home tria de la natura allò que li és més profitós.
b) Els individus que saben adaptar-se al medi sobreviuen.
c) Els individus que no s’alimenten de productes naturals no sobreviuen.
d) Els individus adults seleccionen quines cries han de sobreviure.
6. Segons Darwin, com s’explica que ens assemblem tan poc als nostres avantpassats?
Comprensió lectora 3
Nit de dissabte
Era dissabte: el dia que els pares sortien a la nit.
–On aneu, avui? –va preguntar l’Anton a la tarda, mentre la seva mare s’estava arrissant els
cabells al bany.
–Ah! –va dir la mare–, primer anirem a sopar i després, no ho sé, potser anirem a ballar.
–Com que no ho saps? –va fer l’Anton.
–Encara no ho sé –va dir la mare–. Tan important és per a tu?
–Nooo – va dir l’Anton. Preferia no dir que volia veure la pel·lícula de policies que començava
a les onze. Però la seva mare ja l’havia clissat.
–Anton –va dir girant-se per poder-lo mirar cara a cara–, no deus pas voler mirar la televisió...
–Però, mare –va dir l’Anton–, com se’t poden acudir aquestes coses?
Per sort, la seva mare s’havia tornat a dedicar al seu pentinat, i no veia com l’Anton es tornava
vermell.
–Potser també anirem al cinema –va dir ella–. De totes maneres no tornarem abans de les dotze.
S’havia fet de nit i l’Anton estava sol a casa. Anava en pijama i s’havia assegut al llit; estava
tapat amb el llençol fins al coll i llegia Tota la veritat sobre Frankenstein. La història passava en
una festa major. Un home vestit amb un abric negre, ample i llarg, sortia a escena i anunciava
l’aparició del monstre. En aquell moment va sonar el despertador. Una mica empipat, l’Anton
va aixecar els ulls del llibre. Oh! Gairebé eren les onze, el temps just per engegar la televisió!
L’Anton va saltar del llit i va pitjar la tecla. Després es va tornar a tapar amb el cobrellit i
va esperar que la imatge es formés a poc a poc. Encara feien futbol. L’habitació era bastant
fosca i feia una mica de por. King-kong, en un pòster a la paret, feia una mena de ganyota que
s’avenia amb l’estat d’ànim de l’Anton: se sentia salvatge i abandonat com l’únic supervivent
d’una catàstrofe marítima, com un nàufrag en una illa plena de caníbals. I el llit era el seu cau,
flonjo i calentó, i si volia podia amagar-s’hi i fer com si no hi fos. Hi havia una pila de menjar a
l’entrada del cau; només li faltava l’aigua de foc. L’Anton va pensar, amb la boca que se li feia
aigua, en l’ampolla de suc de fruita que hi havia a la nevera, però per arribar-hi havia de passar
un bon tros de passadís a les fosques! Hauria de tornar nedant al vaixell, enmig de taurons
afamats que estaven esperant les seves víctimes? Brrr! Però els nàufrags no es morien més de set
que de gana?
Això el va fer canviar de parer. Odiava el passadís, amb aquell llum espatllat que no reparava
mai ningú! Odiava els abrics del penja-robes, que semblaven homes penjats! I ara també li
feia por la llebre dissecada de l’estudi de la mare, tot i que l’havia fet servir moltes vegades per
espantar altres nens.
Per fi havia arribat a la cuina. Va treure l’ampolla de suc de fruita de la nevera i es va tallar
un bon tall de formatge. Mentrestant tenia una orella al passadís per sentir si començava la
pel·lícula. Va sentir una veu de dona. Probablement era la locutora que anunciava la pel·lícula.
Es va posar l’ampolla sota el braç i va arrencar a córrer pel passadís.
Però no va arribar gaire lluny, perquè de cop es va adonar que hi havia alguna cosa que no
rutllava. Es va quedar quiet i va escoltar amb atenció... i de cop va saber què passava: no
se sentia la veu de la televisió! Això només podia voler dir una cosa: algú havia entrat a la
seva habitació i havia apagat la televisió! L’Anton va notar com el cor li feia un bot i se li
accelerava com una màquina.
Angela Sommer-Bodenburg, El petit vampir
171326 _ 0001-0165.indd 24 71326 _ 0001-0165.indd 24 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 25
Comprensió lectora
1. Per què s’interessa tant l’Anton pels plans dels seus pares?
2. Quins creus que són els llibres preferits de l’Anton?
a) D’aventures.
b) De ciència-ficció.
c) De terror.
d) Romàntics.
• Explica per què has triat aquesta opció.
3. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).
L’Anton somia un home vestit de negre.
Els pares de l’Anton surten habitualment els dissabtes.
L’Anton té molta imaginació.
Quan torna de la cuina sent sorolls estranys a la seva habitació.
4. A l’Anton no li ve de gust anar fins a la cuina perquè té por. Esmenta les coses
que l’espanten.
5. Quin és l’únic lloc on se sent segur?
6. Copia el fragment que fa referència al funcionament del televisor de l’Anton.
• Pregunta als teus pares o avis a quina època deu estar ambientada aquesta història.
• Quina diferència hi ha entre el televisor de l’Anton i els actuals?
Comprensió lectora 2
Jugar a la societat de la informació
Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes
com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una
minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys).
En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es
fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé
inconscient.
La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió,
que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens),
els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar
l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i
aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolupar habilitats per fer front a situacions
problemàtiques que es van succeint a la pantalla. El jugador entra així en un entorn que el
motiva a superar fases i dificultats. D’altra banda, els videojocs ajuden a treballar la fantasia i
afavoreixen la coordinació entre les mans i la vista.
«Els videojocs fan que els jugadors es vegin obligats a prendre decisions i executar accions
motores contínuament, aspecte molt valorat pels nens i joves, generalment amb tendència a
la hiperactivitat. En aquest sentit, el joc suposa desfogar-se de tensions», explica al seu estudi
Els videojocs Pere Marquès, doctor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat
d’Educació de la UAB.
Jugar ha estat sempre una activitat necessària i espontània que permet als nens explorar i
conèixer l’entorn. I el joc canvia a mesura que l’individu creix i es modifica el seu entorn, tant
físic com social. Per això, en la societat de la informació en què estem immersos, seria com anar
contra natura girar l’esquena a les possibilitats cognitives que ofereixen els videojocs.
Només cal entrar als cercadors de jocs dels webs de Nintendo, Playstation i Xbox per veure que
alguna cosa ha canviat en el món dels videojocs. Als clàssics jocs d’aventures, acció i lluita s’hi
ha afegit una allau de noves tecnologies, que estan centrant les novetats del sector. Esports,
matemàtiques, història, cuina, idiomes...
La segona Conferència Europea de Jocs d’Aprenentatge celebrada el mes passat a Barcelona va
reunir psicòlegs i professors que van analitzar les possibilitats d’aprenentatge que presenten els
videojocs. Una de les principals conclusions a què van arribar és que el terme videojoc educatiu
ha fracassat. Els experts ja no parlen de videojoc educatiu, sinó de videojocs dins el sistema
educatiu. «Un bon joc és un bon joc educatiu», apunta Simon Egenfeldt, director de l’empresa
Serious Games.
Per als pares més reticents, és important conèixer que la regulació actual sobre continguts
de videojocs assegura que qualsevol consumidor pugui adquirir productes adequats a l’edat i
personalitat de la persona que els ha d’utilitzar. Amb tot, el paper dels pares és imprescindible a
l’hora de detectar si en algun moment els seus fills passen massa hores davant de l’ordinador o
a la consola, i deixen de banda altres obligacions com els deures. Els videojocs són una gran
eina sempre que s’utilitzin amb seny.
El Periódico de l’Estudiant, desembre del 2008
171326 _ 0001-0165.indd 22 71326 _ 0001-0165.indd 22 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 23
Comprensió lectora
1. Quina diferència essencial hi ha entre els videojocs i la televisió?
2. Encercla la resposta correcta. Per què hi ha pares que no veuen amb bons ulls els
videojocs?
a) Perquè són molt cars.
b) Perquè creuen que tots són violents.
c) Perquè quan ells eren petits no n’hi havia.
d) Perquè els nens no juguen amb altres nens.
3. Esmenta alguns dels aspectes positius dels videojocs segons els experts.
4. Els fabricants de videojocs han ampliat l’oferta. Quines temàtiques es poden trobar
a més d’aventura, acció i lluita?
5. Malgrat tots els avantatges educatius que tenen els videojocs, què han de vigilar
els pares?
Comprensió lectora 1
L’òpal: una gemma maleïda
L’òpal és un mineral bastant comú però amb la
particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes
amb molta tradició i al mateix temps molt preuades.
Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals
es considera portador de malastrugança, les orientals
creuen que afavoreix la bona sort.
La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al
quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no
sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals:
l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot
presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració
permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i
incolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal
noble, amb fantàstics canvis de color: del verd al blau, passant pel vermell, el taronja i el groc,
tot en un mateix exemplar. Alguns òpals de coloració i bellesa excepcional entre les varietats
noble i de foc són gemmes molt preuades que es tallen facetades (les més transparents) o en
caboixó. S’han trobat òpals treballats en cultures antiquíssimes de tot el món, i és una de les
poques gemmes conegudes des del temps remot.
Una varietat de poc valor però molt curiosa és el menilit. Aquesta varietat d’òpal froma nòduls
arrodonits en l’interior de les roques. Aquests nòduls poden originar formes antropomorfes
(formes humanes), zoomorfes (formes animals) i altres formes curioses que recorden aparells o
coses (forma de cor, de cafetera, de casa...). Alguns dels menilits més curiosos coneguts s’han
trobat en abundància a Caldes de Malavella, en l’anomenat Turó dels Ninots, que va rebre el
nom perquè els vilatans, que trobaven el mineral en abundància, en llaurar o obrint camins
i marges, anomenaven «ninots» les curioses i diverses formes en què aquest es presentava. A
més a més de Caldes de Malavella, també s’esmenta l’òpal a Aiguafreda (riera de l’Avencó) i a
Montcada i Reixac (Vallès Occidental); a Darnius (Alt Empordà); Osó i Sils (la Selva),
i a Bellmunt del Priorat (Priorat). A Barcelona ciutat s’ha trobat òpal de la varietat hialita a la
muntanya de Montjuïc, sobretot als vessants que donen al port (Miramar i Mirador de l’Alcalde).
Tot i que l’òpal és una espècie comuna que es troba pràcticament arreu del món, Austràlia és,
sens dubte, el país que n’ha proporcionat, i proporciona, els millors exemplars coneguts. Els
òpals de gran qualitat són a les províncies que Queensland i Nova Gales del Sud (Austràlia),
on es troben els famosos òpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és molt
virolat, sinó per la roca on es troben. L’òpal va originar a la segona meitat del segle xix
i sobretot a partir del 1900, en què els preus van pujar considerablement, l’arribada de tota
mena de buscadors i minaires atrets per la cobdícia i les possibilitats d’aventura que aquell nou
món els oferia. Isabel Gray, l’any 1900, va instal·lar un hotel i una botiga al llogarret d’Eulo, al
bell mig dels camps d’òpals de Queensland. Era l’única dona en aquell immens territori desolat
i va arribar a ser la veritable propietària de tota la regió. Coneguda com la Reina d’Eulo, va
arribar a posseir la col·lecció d’òpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ella
com la seva fabulosa col·lecció van desaparèixer sense que des d’aleshores se n’hagi sabut res
més.
Cavall Fort, núm. 1077 (adaptació)
171326 _ 0001-0165.indd 20 71326 _ 0001-0165.indd 20 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18
© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 21
Comprensió lectora
1. De què està format l’òpal?
2. Quins tipus d’òpals són els més valuosos?
3. Per què hi ha un indret a Caldes de Malavella que s’anomena el Turó dels Ninots?
4. Contesta:
• Per què hi va haver tanta gent que va fer cap a Austràlia vers l’any 1900?
• Per què es va fer famosa Isabel Gray?
• Què li va passar?
5. D’on diries que s’ha extret la lectura que has llegit?
lunes, 9 de marzo de 2020
Josep Pla
1. Fes un resum d'aquest text.
2. Què creus què vol dir amb la frase "Fer-se totes les il·lusions possibles"
3. Cerca informació sobre qui era Josep Pla. Penja imatges seves i de la seva obra.
4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què?
Fer-se totes les il·lusions possibles
14 reflexions de Josep Pla, que deia: «no us deixeu enlluernar mai per les frases brillants»
En l'obra de Josep Pla (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d’abril de 1981), què és màscara i què és realitat? Mirant els seus textos de prop costa distingir el personatge de l'home: malgrat escriure en primera persona, no sabem mai fins a quin punt ens parla realment d'ell mateix. El seu estil, però, es reconeix a la primera pàgina. Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, editat per Destino, mostra el to característic de Pla, que navega entre el desengany, l'escepticisme irònic i antiromàntic, l'esperança i la passió. En recollim 14 fragments que giren entorn del caràcter humà, de l'amor, de la decepció, de la felicitat i de la quotidianitat.
1. Sense un punt de passió, petit o gros, una ombra de fe, el mal d'aquest món és insuportable, i no s'arriba a fer mai res.
Josep Pla, en una imatge d'arxiu
1. Sense un punt de passió, petit o gros, una ombra de fe, el mal d'aquest món és insuportable, i no s'arriba a fer mai res.
2. Les coses que hom ha tingut a penes es recorden, s'obliden. Les coses importants són les que no es poden tenir en el moment present.
3. Les relacions entre sexes són, en general, decepcionants i és per aquesta raó que totes les passions acaben –o gairebé– en decepcions terribles. Ara bé: així com les passions no treuen cap a res, les decepcions poden raonar-se –poden esdevenir decepcions raonables, matrimonis de raó, etc. El que s'anomena felicitat no és res més que una decepció raonable, enraonada. Més enllà només hi ha dolor i misèria.
4. En el curs de la vida, tot es torna nebulós i a mesura que van passant els anys, tot es torna fosc i impenetrable.
5. Arriba un moment a la vida en què de vegades s'enyora la frescor de la inconsciència i de la poca solta i de vegades la poca solta fa enrojolar. Sovint pagaria el que fos per una ximpleria i un moment després amago el cap sota el coixí perquè el ridícul m'espanta.
6. Res em fa il·lusió. Quan em parlen de felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L'ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?
7. La memòria, amb el pas del temps, si s'arriben a tenir alguns anys, és la cosa més agradable de la vida. És la felicitat pura i simple.
8. Les sensacions petites, corrents, habituals, les que constitueixen la trama de la vida, es desfan i s'obliden amb una impressionant facilitat. De l'anar tirant de la seva vida, ningú en recorda res o ho recorda vagament, d'una manera confosa, inexplicable i incerta. Les úniques sensacions que es recorden són les més fortes –les fortíssimes. Però com que aquestes són molt rares –raríssimes– la vida dels homes i les dones es produeix enmig d'una buidor de vegades engavanyadora, generalment pacífica.
9. En el sistema de la societat en què vivim, només hi ha dos camins: o dedicar-se, en el tracte amb la gent, a l'estricta i habitual comèdia o practicar una forma o altra de presència pròpia i autèntica, o sigui, la follia. Gairebé tothom està adaptat a la primera manera i fins i tot hi ha qui practica la follia com una comèdia.
10. No us deixeu enlluernar mai per les frases brillants.
11. Els homes i les dones s'avorreixen d'una manera literal i impressionant; el món s'hauria mort de pur avorriment, per la tensió insuportable que produeix la realitat, si el que s'anomena art (la vanitat de l'art) no els hagués desviat de l'incomprensible i intolerable destí, desviat mentalment... Quan hom pensa en el destí de l'home es produeix una espècia d'embogiment que només es pot tractar per distracció si hom vol sobreviure.
12. L'alcohol és molt productiu, però fa molt de mal, devasta literalment. Un puritanisme excessiu també pot ser nefast. ¿Què s'ha de fer? La vida és molt complexa. Per fortuna, els tòxics i antitòxics no depenen de la voluntat humana. En general s'hi arriba per herència o inconsciència.
13. Ni les coses de la família, ni les dificultats de la vida, ni les històries –de vegades dramàtiques– de l'entregent m'han produït cap impressió profunda. El cant dels ocells m'ha fet plorar.
14. La senyoreta Enriqueta (la nostra veïna del carrer Nou) em recordava avui que un dia que em preguntà (essent jo petit): i tu, ¿què vols ser?, vaig respondre-li, brusc, emmorronit: jo, res!
No donis les gràcies
1. Fes un resum d'aquest text.
2. Què creus què vol dir amb la frase "No donis les gràcies".
3. Cerca informació sobre Maria Climent. Penja imatges seves i de la seva obra.
4. Explica aquesta frase:
No donis les gràcies perquè és el teu dret. Perquè et mereixes ser tractada sense condescendències, sense paternalismes. Com si no fossis una floreta delicada, un objecte de desig, com si tinguessis un cervell pensant i capacitat d’acció i fossis exactament igual d’important que un home.
8 DE MARÇ
No donis les gràcies
Perquè et mereixes ser tractada sense condescendències, sense paternalismes
.jpg)
Foto: Adrià Costa
No donis les gràcies perquè durant aquesta setmana s’ha parlat molt de la feina i el talent de les dones als mitjans.
No donis les gràcies perquè t’han cedit l’espai públic.
No donis les gràcies tampoc perquè en una entrevista de feina no t’han preguntat si ets mare o si ho vols ser o si estàs casada.
Ni perquè han reconegut la teva feina com a dona. Com si fóssim un col·lectiu a part del món. Com si no fóssim la meitat exacta de la població. Com a dona.
No ho facis tampoc perquè un home t’hagi piropejat pel carrer, perquè el que ha fet és situar-se en una posició de poder, intimidar-te. Pregunta't si haguessis anat acompanyada d’un home, si ho hauria fet. Si t’està tractant d’igual a igual.
No donis les gràcies perquè abaixin els impostos de les compreses i dels tàmpax. Si tots els homes sagnessin amb dolor per algun orifici del cos durant quatre dies al mes, la regla seria un problema d’Estat.
No donis les gràcies perquè un home t’hagi respectat i no t’hagi fotut mà si anaves borratxa o dormies. No ho facis perquè respectar-te és el seu deure, no és que et faci un favor.
No donis les gràcies per una llei que ens protegeix i en canvi pregunta't com és que la necessitem. I pregunta't per què hi ha tants homes molestos amb aquesta nova llei de Només sí és sí. Per què es fan bromes tipus "haurem d’anar a lligar a la discoteca amb un notari", o s’accepta entre riures que es diguin frases com "les feminazis amb aquesta llei no follaran mai més"?
Pregunta’t per què no hi ha un moviment que es digui on són els homes. Per què tots els referents dels llibres de text amb els quals hem crescut eren hòmens? Científics, inventors, esportistes, escriptors, arquitectes, metges, astronautes.
No donis les gràcies perquè és el teu dret. Perquè et mereixes ser tractada sense condescendències, sense paternalismes. Com si no fossis una floreta delicada, un objecte de desig, com si tinguessis un cervell pensant i capacitat d’acció i fossis exactament igual d’important que un home.
Curiosament –que estrany, com pot ser– aquest cop no va ser un savi, sinó que va ser una sàvia, qui va dir que el feminisme és la idea radical que les dones són persones.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)